Cristina Salazar Gracia

Diplomada en òptica i optometria

especialitzada en teràpia visual

obrir menu

Teràpia visual



Algunes de les habilitats visuals es poden corregir amb lents oftàlmiques, prismes, lents de contacte..., però d´altres, necessiten fer una rehabilitació i fer que el sistema visual aprengui a funcionar de forma eficaç.

Aquesta rehabilitació rep el nom de teràpia visual, que no és res més que ensenyar als ulls a treballar de formar eficaç per utilitzar menys energia, donar una resposta més eficient i fer que aquesta habilitat ès faci de manera automàtica.

Això es fa amb una sèrie d’exercicis dels ulls coordinats amb la resta del cos(ull-mà , ull-cama, coordinació del cos amb els ulls), jocs de percepció visual, integració de la part motora i de reflexos primitius.

Els tractaments han de ser personalitzats, ja que cada persona i cada problema són diferents. El nombre de sessions és de 15 a 45, segons la persona i les habilitats no adquirides.

La teràpia es fa a la consulta un cop per setmana o cada quinze dies (segons diagnòstic), durant 30-45 minuts i es donen uns exercicis per fer a casa durant 15–20 minuts cada dia.




Terapia_visual  Terapia_visual  Terapia_visual



Teràpia de moviments rítmics (TMR) i integració dels reflexos primitius



imag terapia visual

La teràpia de moviments rítmics i d’integració de reflexos primitius és una teràpia de reorganització neurofuncional, la qual té un doble objectiu, per una banda estimula el desenvolupament del sistema nerviós, especialment el tronc encefàlic, el cerebel i els ganglis basals i per un altre ajuda a la integració dels reflexos primitius del nen/a.

Per què és important estimular els el tronc encefàlic, el cerebel i els ganglis basals?

Aquestes estructures del sistema nerviós són les estructures més primàries i incideixen de forma cabdal en les funcions bàsiques del processament sensorial, del moviment i del desenvolupament d’aspectes tan rellevants com el to muscular o el control postural i els automatismes.

La teràpia de moviments rítmics pretén que aquestes estructures presentin un funcionament òptim o tant adequat com sigui possible. D’aquesta manera s'allibera el sistema límbic (la part del cervell que s’ocupa del desenvolupament emocional, del joc i de l’aprenentatge, de l'atenció i de la memòria) i el còrtex (la part més evolucionada del cervell que s’ocupa del pensament).

Així doncs, es pot aconseguir un funcionament més adequat de les habilitats cognitives més importants per a l’aprenentatge, ja que el sistema límbic i el còrtex es poden ocupar de les funcions que realment li pertoquen, enlloc d’ocupar-se d’aspectes més bàsics que pertoquen al tronc encefàlic o al cerebel.

Qué són els reflexos primitius i quina incidència poden tenir en l’aprenentatge?

Els reflexos primitius són els moviments que fa el nadó de forma innata i l’ajuden a madurar les seves primeres habilitats, tant en relació amb el desenvolupament psicomotor com amb el desenvolupament de respostes de fugida-atac i serveixen de punt de partida perquè cada persona pugui desenvolupar totes les seves potencialitats.

No obstant això, els reflexos primitius tenen una vida curta i la majoria han de ser integrats abans dels 3 anys. A més poden tenir implicacions rellevants per al desenvolupament de l’infant, tant en relació amb el seu desenvolupament emocional com amb l’aprenentatge o amb la regulació de la seva conducta.

Per exemple, el reflex de Moro és la primera resposta de protecció del nen quan s’espanta, ja sigui per un estímul auditiu, visual, tàctil o del moviment. En aquest moment el nen allibera cortisol (l’hormona de l’estrès) i genera una resposta motora consistent a obrir els braços, agafar aire, començar a plorar i tancar els braços cap el pit en un moviment de protecció. No obstant això, aquest reflex s’hauria d’haver integrat (desaparegut) abans dels 6 mesos. El nen pot desenvolupar una resposta d’hipersensibilitat, ja sigui visual, auditiva, tàctil o en relació amb el moviment.

Això provocarà que visqui en una situació constant d’estrès i es mostri molt reactiu als estímuls que activen el reflex. D’aquesta manera, podrà tendir a comportar-se de dues maneres; o bé de forma molt inhibida, amb moltes dificultats per connectar amb l’exterior o bé de forma molt expansiva, en un afany d’intentar controlar tots els estímuls que es donen al seu voltant. Lògicament, ambdues conductes provocaran moltes dificultats en el seu desenvolupament, tant socialment com en relació amb l’aprenentatge.

Més tard, el nen amb el reflex de Moro actiu no generarà la resposta típica d’aquest reflex cada cop que aquest s’activi, ja que tendirà a controlar-lo de forma conscient, fet que implicarà encara una major dificultat, ja que estarà implicant el còrtex en funcions que no li pertoquen i li restarà, d’aquesta manera, eficiència en els processos més importants del còrtex, com el processament de la informació auditiva i visual, l’atenció, la planificació, el judici i el raonament.

Alguns símptomes que ens poden indicar la presència de reflexos primitius
La presència de reflexos primitius després dels 3 anys és un símptoma d’immaduresa del sistema nerviós, fet que implicarà dificultats en el seu desenvolupament. Alguns dels símptomes de la presència de reflexos primitius que podem observar més fàcilment són els següents (els símptomes depenen del reflex present):

Hipersensibilitat auditiva o visual, fet que provoca que se sobreexcitin davant de sorolls forts o continuats o bé davant d’estímuls visuals estressants.
Equilibri pobre.
Males postures.
Dificultats en la coordinació motora gruixuda, especialment en moviments creuats,es a dir, quan ha de coordinar entre costats del cos (per exemple entre mà dreta i peu esquerre).
Dificultat en la coordinació motora fina, mala lletra.
Problemes en el control d’esfínters, enuresi.
Tendència a caminar de puntetes.
Problemes d’atenció i concentració.
Com treballar la TMR per corregir els reflexos primitius i les disfuncions de les bases del sistema nerviós

A partir de l’avaluació dels reflexos primitius en el nen i de la seva coordinació motriu es prepara un programa fonamentalment motor per que els pares o tutors l’executin de forma diària a casa. El programa no comporta gaire més de 20 minuts diaris i es tracta d’uns exercicis senzills que treballen tant a la maduració de les bases del sistema nerviós com la integració dels reflexos primitius.


Syntonics (o fototeràpia optomètrica)



imag terapia visual

Què és la fototeràpia optomètrica?

Syntonics es un tractament clínic on s'utilitzen determinades freqüències de llum a través dels ulls

Fa mes de 70 anys que s'utilitza com a complement en els tractaments d'optometria.

Com funciona?

El seu nom proveeix de la paraula sintonia, que vol dir equilibri i es refereix a trobar l'equilibri del sistema nerviós.
La llum que passa per aquests filtres entra com impulsos elèctrics estimulant la bioquímica de diferents àrees del cervell. Actúa a nivell de l'hipotàlam i regula des d'allà el sistema nerviós, simpàtic i parasimpàtic, la hipòfisi i també l'epífisi.

Un desequilibri en el sistema nerviós va molt associat a una disminució del camp de visió perifèric, molt habitual en problemes d'aprenentatge i dificultats visuals. Syntonics proporciona un augment d'aquest camp.

Syntonics funciona a través d'uns filtres específics pel tipus de tractament a realitzar i el pacient.

El temps de tractament,generalment, és de 20 sessions, 4-5 cops/setmana i es realitzen avaluacions abans, durant i desprès tractament per valorar l'evolució.

Què podem tractar?

Syntonics ajuda en la majoria de dificultats que es treballen en la optometria.

• Dificultats binoculars
• Estrabisme
• Ambliopia o “ull gandul”
• Dificultats acomodatives o d'enfoc
• Dificultats d'aprenentatge (lecto-escriptura)
• Nistagmus
• Fotosensibilitat
• Dificultats visuals derivades de traumatismes
També s'ha demostrat ser eficaç en trastorns emocionals i danys cerebrals.

Història

El nostre planeta gira al voltant del sol i tota la vida a la Terra es sosté per la llum solar.
Els grecs van ser els primers en documentar l'ús de la fototeràpia.

La llum en l'actualitat s'utilitza en diferents desordres, des de les llums que s'utilitzen en nadons acabats de néixer amb icterícia, al més recent ús psiquiàtric en el tractament del desordre afectiu estacional, tractament del desfase horari, els trastorns i les afeccions relacionades amb els ritmes diaris del cos.

La majoria de les tècniques terapèutiques actuals utilitzades en Syntonics es basen en els treball realitzats pel Dr. Harry Riley Spitler, llicenciat en Optometria i Medicina en 1920-30, fundador del College of Syntonic Optometry. Va descobrir que moltes dolencies sistèmiques, mentals, emocionals i visuals eren degudes a desequilibris en el sistema nerviós i endocrí.

Estudis clínics posteriors dels Drs. Robert M. Kaplan (1983) i Jacob Liberman (1986), van confirmar que una gran quantitat de nens amb problemes d'aprenentatge tenien reduïda la sensibilitat de la visió perifèrica, demostrant que durant i després de la fototeràpia es millorava la visió perifèrica i les capacitats visuals, la memòria, el comportament, l'estat anímic, el rendiment en general i l'assoliment acadèmic,