Teràpia de moviments rítmics (TMR) i integració dels reflexos primitius
La teràpia de moviments rítmics i d’integració de reflexos primitius és una teràpia de reorganització neurofuncional, la qual té un doble objectiu, per una banda estimula el desenvolupament del sistema nerviós, especialment el tronc encefàlic, el cerebel i els ganglis basals i per un altre ajuda a la integració dels reflexos primitius del nen/a.
Per què és important estimular els el tronc encefàlic, el cerebel i els ganglis basals?
Aquestes estructures del sistema nerviós són les estructures més primàries i incideixen de forma cabdal en les funcions bàsiques del processament sensorial, del moviment i del desenvolupament d’aspectes tan rellevants com el to muscular o el control postural i els automatismes.
La teràpia de moviments rítmics pretén que aquestes estructures presentin un funcionament òptim o tant adequat com sigui possible. D’aquesta manera s'allibera el sistema límbic (la part del cervell que s’ocupa del desenvolupament emocional, del joc i de l’aprenentatge, de l'atenció i de la memòria) i el còrtex (la part més evolucionada del cervell que s’ocupa del pensament).
Així doncs, es pot aconseguir un funcionament més adequat de les habilitats cognitives més importants per a l’aprenentatge, ja que el sistema límbic i el còrtex es poden ocupar de les funcions que realment li pertoquen, enlloc d’ocupar-se d’aspectes més bàsics que pertoquen al tronc encefàlic o al cerebel.
Qué són els reflexos primitius i quina incidència poden tenir en l’aprenentatge?
Els reflexos primitius són els moviments que fa el nadó de forma innata i l’ajuden a madurar les seves primeres habilitats, tant en relació amb el desenvolupament psicomotor com amb el desenvolupament de respostes de fugida-atac i serveixen de punt de partida perquè cada persona pugui desenvolupar totes les seves potencialitats.
No obstant això, els reflexos primitius tenen una vida curta i la majoria han de ser integrats abans dels 3 anys. A més poden tenir implicacions rellevants per al desenvolupament de l’infant, tant en relació amb el seu desenvolupament emocional com amb l’aprenentatge o amb la regulació de la seva conducta.
Per exemple, el reflex de Moro és la primera resposta de protecció del nen quan s’espanta, ja sigui per un estímul auditiu, visual, tàctil o del moviment. En aquest moment el nen allibera cortisol (l’hormona de l’estrès) i genera una resposta motora consistent a obrir els braços, agafar aire, començar a plorar i tancar els braços cap el pit en un moviment de protecció. No obstant això, aquest reflex s’hauria d’haver integrat (desaparegut) abans dels 6 mesos. El nen pot desenvolupar una resposta d’hipersensibilitat, ja sigui visual, auditiva, tàctil o en relació amb el moviment.
Això provocarà que visqui en una situació constant d’estrès i es mostri molt reactiu als estímuls que activen el reflex. D’aquesta manera, podrà tendir a comportar-se de dues maneres; o bé de forma molt inhibida, amb moltes dificultats per connectar amb l’exterior o bé de forma molt expansiva, en un afany d’intentar controlar tots els estímuls que es donen al seu voltant. Lògicament, ambdues conductes provocaran moltes dificultats en el seu desenvolupament, tant socialment com en relació amb l’aprenentatge.
Més tard, el nen amb el reflex de Moro actiu no generarà la resposta típica d’aquest reflex cada cop que aquest s’activi, ja que tendirà a controlar-lo de forma conscient, fet que implicarà encara una major dificultat, ja que estarà implicant el còrtex en funcions que no li pertoquen i li restarà, d’aquesta manera, eficiència en els processos més importants del còrtex, com el processament de la informació auditiva i visual, l’atenció, la planificació, el judici i el raonament.
Alguns símptomes que ens poden indicar la presència de reflexos primitius
La presència de reflexos primitius després dels 3 anys és un símptoma d’immaduresa del sistema nerviós, fet que implicarà dificultats en el seu desenvolupament. Alguns dels símptomes de la presència de reflexos primitius que podem observar més fàcilment són els següents (els símptomes depenen del reflex present):
Hipersensibilitat auditiva o visual, fet que provoca que se sobreexcitin davant de sorolls forts o continuats o bé davant d’estímuls visuals estressants.
Equilibri pobre.
Males postures.
Dificultats en la coordinació motora gruixuda, especialment en moviments creuats,es a dir, quan ha de coordinar entre costats del cos (per exemple entre mà dreta i peu esquerre).
Dificultat en la coordinació motora fina, mala lletra.
Problemes en el control d’esfínters, enuresi.
Tendència a caminar de puntetes.
Problemes d’atenció i concentració.
Com treballar la TMR per corregir els reflexos primitius i les disfuncions de les bases del sistema nerviós
A partir de l’avaluació dels reflexos primitius en el nen i de la seva coordinació motriu es prepara un programa fonamentalment motor per que els pares o tutors l’executin de forma diària a casa. El programa no comporta gaire més de 20 minuts diaris i es tracta d’uns exercicis senzills que treballen tant a la maduració de les bases del sistema nerviós com la integració dels reflexos primitius.
